Tag Archives: Medieval Mediterranean

Study Day: Global Middle Ages: Hibridación artística e intercambio en el Mediterráneo medieval

2017-02-globalmiddleages

Global Middle Ages
Hibridación artística e intercambio en el Mediterráneo medieval

I JORNADA INTERNACIONAL MAGISTRI MEDITERRANEI

La caiguda de Jerusalem en 1187 i la pèrdua d’Atenes pels catalans en 1388 marquen dos segles convulsos de moviment i expansió dels diferents estats llatins del Mediterrani que propiciaren com mai la mobilitat i transferència artística entre llatins, grecs, musulmans i cristians orientals. Tant la “protecció” i la peregrinació als Llocs Sants com la creació de noves rutes d’expansió militar i comercial portaren la Corona Catalano-Aragonesa a ciutats com Venècia, Pisa o Gènova, a afavorir diferents processos d’apropiació del sagrat, a l’adquisició de botins de guerra, o a l’intercanvi de regals de significació político-dinàstica o diplomàtica.

Es tracta d’un intercanvi que va en dues direccions, i que propicià interesants processos d’aculturació i introjecció artística fins ara no suficientment explorats per la historiografia i que han de ser entesos dins del paradigma d’una Global Middle Ages.

DIRECCIÓ CIENTÍFICA
Manuel Castiñeiras
COORDINACIÓ
Carles Sánchez

Organitza:
Projecte de recerca Movilidad y transferencia artística en el Mediterráneo medieval (1187-1388): artistas, objetos y modelos. MAGISTRI MEDITERRANEI (MICINN HAR2015-63883-P) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 28 d’abril 2017  
Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat Autònoma de Barcelona, Sala de Graus
Més informació Programa de la Jornada Internacional
Advertisements

Conference: X Jornadas Complutenses de Arte Medieval (Madrid)

2016-10-buscoconference

En Busc@ Del Saber: Espacios y Redes del Conocimiento en el Mediterráneo Medieval

Departamento de Historia del Arte Universidad Complutense, Madrid
2 – 4 November 2016

Sesiones
1. “El Espejo de príncipes: paideia, uirtus y adab”, centrada en las distintas formas de espacios seculares del conocimiento.
2. “La ciencia y su práctica”, dedicada a las redes y lugares donde se desarrolló y practicó la ciencia medieval.
3. “El libro y sus espacios”, orientada tanto a la producción medieval de libros como a los espacios de producción y disfrute de la obra escrita.
4. “Maestros, sabios y benefactores” visibiliza la relación de los patronos con los productores y gestores del conocimiento, valorando las sinergias generadas entre todos los agentes implicados en el desarrollo del saber.